impulsiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /im.puɫˈsiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí impulsivus, segle XX.

Adjectiu

impulsiu m. ‎(femení impulsiva, plural masculí impulsius, plural femení impulsives)

1. Que impel·leix o pot impel·lir.

Sinònims

• motiu

Derivats

• impulsivament
• impulsivitat

Traduccions

Que impel·leix

• Anglès: impulsive ^(en)
• Castellà: impulsivo ^(es)
• Francès: impulsif ^(fr)
• Italià: impulsivo ^(it)
• Llatí: impellens ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pul·siu (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.