incardines

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: incardinés

Català

Verb

incardines

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de incardinar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb incardinar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: in·car·di·nes (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads