incaute

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iŋˈkaw.tə/, occidental /iŋˈkaw.te/
• Etimologia: Del llatí incautus, de formació paral·lala a incaut. Vegeu-ne més a caute.

Adjectiu

incaute m. ‎(femení incauta, plural invariable incautes)

1. Forma alternativa de incaut.

   «No pretenc excusar allò que hi hagi d'incaute en el temperament de molts d'homes, però és que la manca de seny i de previsió, no és confiança.» (Josep Carner, La virtut de la confiança, 1920)

   «Seria incaute culpar les pròpies víctimes de llur desprotecció.» (Josep Maria Muñoz i Pujo, En Companys, 1981)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cau·te (3)
• Heterograma de 7 lletres (aceintu)
• Anagrames: acuiten, cuineta, encatiu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB