incito

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /inˈsi.tu/, occidental /inˈsi.to/
• Rimes: -ito

Verb

incito

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incitar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incitar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incitar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ci·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /inˈθi.to/, meridional \iŋˈθi.to\

Americà: alt /inˈsi.t(o)/, baix \iŋˈsi.to\, austral /inˈsi.to/

• Rimes: -ito

Verb

incito

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb incitar