incremento

Potser volíeu: incrementó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /iŋ.kɾəˈmen.tu/, occidental /iŋ.kɾeˈmen.to/
• Rimes: -ento

Verb

incremento

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incrementar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incrementar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incrementar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cre·men·to (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \iŋ.kɾeˈmen.to\, meridional \iŋ.kɾeˈmeŋ.to\

Americà: alt \iŋ.kɾeˈmen.t(o)\, baix \iŋ.kɾeˈmeŋ.to\, austral \iŋ.kɾeˈmen.to\

• Rimes: -ento
• Etimologia: Del llatí incrementum.

Nom

incremento m. ‎(plural incrementos)

1. increment

Sinònims

• aumento

Antònims

• decremento, disminución

Verb

incremento

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb incrementar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cre·men·to (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre incremento

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪŋ.kreːˈmɛn.toː/

Nom

incrēmentō

1. datiu singular de incrēmentum
2. ablatiu singular de incrēmentum