inculte

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): oriental /iŋˈkuɫ.tə/, occidental /iŋˈkuɫ.te/
  • Etimologia: Del llatí incultus.

Adjectiu

inculte m. ‎(femení inculta, plural invariable incultes)

  1. No conreat.
    «I és que la construcció de nova planta del lloc de Vilafranquesa no s'entendria sense la construcció del pantà de Tibi, imprescindible per a garantir el reg en unes terres incultes, que Pedro Franqueza, secretari d'Estat... decideix encarregar a Pedro Miralles.» (Amparo Felipo, Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna, 2018)
  2. Sense educació.
    «És intolerable que, persones incultes, fins i tot grolleres, puguin dirigir un país.» (Joan Granados, Juan Granados Riera, Un viatge de pluja, 2012)

Traduccions

No conreat
Sense educació

Miscel·lània

  • Síl·labes: in·cul·te (3)
  • Heterograma de 7 lletres (ceilntu)

Vegeu també

Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /ɪŋˈkʊɫ.tɛ/

Adjectiu

inculte

  1. vocatiu masculí singular de incultus

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads