infamo

Català

Verb

infamo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infamar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infamar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infamar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fa·mo (3)
• Heterograma de 6 lletres (afimno)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱˈfa.mo\

Americà: alt \iɱˈfa.mo\, baix \iŋˈfa.mo\, austral \iɱˈfa.mo\

• Rimes: -amo

Verb

infamo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb infamar