infant

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: INFANT

Català

Oriental: central /iɱˈfan/
balear /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
Occidental: nord-occidental /iɱˈfan/
valencià /iɱˈfant/, /iɱˈfan/
  • Rimes: -ant
  • Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans (literalment «que no parla»), segle XIII. En sentit militar, de l’italià fante.

Nom

infant m. (plural infants)

  1. Nen, persona que encara no ha assolit l'edat adulta, d'entre els 0 i els 13 anys de vida.
  2. Soldat d'infanteria.
  3. En la monarquia espanyola, fill o filla que no hereta el tron.

Derivats

infanteria, infantesa, infantessa, infantar, infantívol, pesainfants, infanticida, infanticidi, infantil

Sinònims

  1. Nen: criatura, manyac, marrec, noi, petarrell, vailet, xic, nin, xiquet.

Traduccions

Nom

infant m. (plural infants, femení infanta o infantessa)

  1. Títol nobiliari atorgat en alguns regnes als fills d'un rei que no són l'hereu. L'infant és germà o germana del príncep.

Traduccions

Verb

infant

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: in·fant (2)

Vegeu també

Remove ads

Anglès

  • Pronúncia: /ˈɪn.fənt/ àudio (EUA) 
  • Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans (literalment «que no parla»).

Nom

infant (plural infants)

  1. infant, nen
  2. (ensenyament) pàrvul

Relacionats

  • infancy

Miscel·lània

  • Síl·labes: in·fant (2)

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre infant
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Cambridge English Dictionary© sobre infant
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads