infla

Potser volíeu: inflà, inflá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈiɱ.fɫə/, occidental /ˈiɱ.fɫa/

Verb

infla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de inflar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb inflar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fla (2)
• Anagrames: final, nafil

Català antic

• Etimologia: Del llatí infula.

Nom

infla f. ‎(plural inflas o infles)

1. ínfula (banda de dignitat sacerdotal)

Variants

• inffla

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈiɱ.fla\

Americà: alt \ˈiɱ.fla\, baix \ˈiŋ.fla\, austral \ˈiɱ.fla\

• Rimes: -infla

Verb

infla

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb inflar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb inflar

Variants

• [2]: (voseo) inflá

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fla (2)
• Anagrames: filan, final, linfa