inquiete

Potser volíeu: inquieté

Català

Verb

inquiete

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inquietar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inquietar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inquietar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb inquietar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·qui·e·te (4)