inquieti

Potser volíeu: inquietí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iŋ.kiˈe.ti/
• Rimes: -eti

Verb

inquieti

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inquietar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inquietar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inquietar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb inquietar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·qui·e·ti (4)