instructiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ins.tɾukˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí instructivus.

Adjectiu

instructiu m. ‎(femení instructiva, plural masculí instructius, plural femení instructives)

1. Que instrueix, que ofereix instrucció, que serveix per instruir.

Traduccions

Que instrueix

• Anglès: instructive ^(en)
• Castellà: instructivo ^(es)
• Francès: instructif ^(fr)
• Marathi: बोधक ^(mr)

Nom

instructiu m. ‎(plural instructius)

1. Cas gramatical que adopta una paraula que expressa manera o instrument.

   tee näin

   en finès, fes-ho d'aquesta manera (näin és l'instructiu de nämä)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: instructive ^(en)
• Finès: instruktiivi ^(fi)

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·truc·tiu (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB