insulto

Català

Verb

insulto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de insultar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb insultar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb insultar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sul·to (3)
• Heterograma de 7 lletres (ilnostu)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /inˈsul.to/, meridional \iŋˈsul.to\

Americà: alt /inˈsul.t(o)/, baix \iŋˈsul.to\, austral /inˈsul.to/

• Rimes: -ulto

Nom

insulto m. ‎(plural insultos)

1. insult

Verb

insulto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb insultar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sul·to (3)
• Heterograma de 7 lletres (ilnostu)