intercalares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.tər.kəˈɫa.ɾəs/, occidental /in.ter.kaˈɫa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

intercalares

1. Segona persona del singular (tu) del passat simple de intercalar.

   [Tu] intercalares o vas/vares intercalar.

2. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb intercalar.

   Forma valenciana: [tu] intercalessis, intercalesses, intercalasses, intercalassis o intercalares.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·ca·la·res (5)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.teɾ.kaˈla.ɾes/, meridional \iŋ.teɾ.kaˈla.ɾeh\

Americà: alt /in.teɾ.kaˈla.(ɾe)s/, baix \iŋ.teɾ.kaˈla.ɾeh\, austral /in.teɾ.kaˈla.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Adjectiu

intercalares inv. pl.

1. forma plural de intercalar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪn.tɛrˈka.la.reːs/

Adjectiu

intercalarēs

1. nominatiu masculí/femení plural de intercalaris
2. vocatiu masculí/femení plural de intercalaris
3. acusatiu masculí/femení plural de intercalaris