intima

Potser volíeu: intimà, íntima

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /inˈti.mə/, occidental /inˈti.ma/
• Rimes: -ima
• Etimologia: Derivat del verb intimar.

Nom

intima f. ‎(plural intimes)

1. (antigament) intimació

Verb

intima

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de intimar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb intimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ti·ma (3)
• Anagrames: imanti, imantí, matini, matiní, miniat

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot