intimidava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.ti.miˈða.βə/, balear /in.ti.miˈða.və/
Occidental:	/in.ti.miˈða.βa/, /in.ti.miˈða.va/

• Rimes: -ava

Verb

intimidava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de intimidar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de intimidar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ti·mi·da·va (5)