intimideguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /in.ti.mi.ðeˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

intimideguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb intimidar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] intimidessin, intimidessen, intimidassin, intimidassen o intimidaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ti·mi·de·gues·sen (6)