intimido

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.tiˈmi.ðu/, occidental /in.tiˈmi.ðo/
• Rimes: -ido

Verb

intimido

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intimidar.

   [Jo] intimido, intimide, intimid o intimidi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intimidar.

   [Que jo] intimido, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] intimidi o intimide.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intimidar.

   [Que ell/ella/vostè] intimido, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] intimidi o intimide.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ti·mi·do (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.tiˈmi.ðo\, meridional \iŋ.tiˈmi.ðo\

Americà: alt /in.t(i)ˈmi.do/, baix \iŋ.tiˈmi.ðo\, austral \in.tiˈmi.ðo\

• Rimes: -ido

Verb

intimido

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb intimidar