invitis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /imˈbi.tis/, /iɱˈvi.tis/
• Rimes: -itis

Verb

invitis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb invitar.

   [Que tu] invitis o invites; [tu] no invitis o invites.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·vi·tis (3)
• Anagrames: invisti, visitin