iodurares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ju.ðuˈɾa.ɾəs/
	balear /jo.ðuˈɾa.ɾəs/, /ju.ðuˈɾa.ɾəs/
Occidental:	/jo.ðuˈɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

iodurares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de iodurar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb iodurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: io·du·ra·res (4)