istme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈiz.mə/, occidental /ˈiz.me/
• Rimes: -izme
• Etimologia: Del llatí isthmus, segle XVII.

Nom

istme m. ‎(plural istmes)

1. Llengua de terra que uneix dues masses terrestres.
2. (anatomia) Connexió estreta entre dos òrgans o cavitats.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: isthmus ^(en)
• Asturià: ismu ^(ast)
• Castellà: istmo ^(es)
• Francès: isthme ^(fr)
• Italià: istmo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ist·me (2)
• Anagrames: estim, ètims, ítems, metis, mites, temis, Temis, tmesi

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC