itinerari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /i.ti.nəˈɾa.ɾi/, occidental /i.ti.neˈɾa.ɾi/
• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí itinĕrarium, del grec antic δρομολόγιο ‎(dromológio).

Nom

itinerari m. ‎(plural itineraris)

1. Seguit de llocs encadenats que poden ser visitats pel turista mitjançant un recorregut organitzat i gestionat per unes empreses o institucions determinades, o bé de forma individual condicionat per unes imatges o informacions rebudes sobre el lloc de destinació.
2. Indicació del camí a seguir.

   Exemples: Hem de preparar l'itinerari de la nostra excursió; descriu amb breus paraules s'origen de sa font y s'itinerari de ses aygos (Ignor. 10).

Traduccions

itinerari [1] (seguit de llocs...)

• Castellà: itinerario ^(es) m.

itinerari [2] (indicació del camí...)

• Castellà: itinerario ^(es) m.

Adjectiu

itinerari m. ‎(femení itinerària, plural masculí itineraris, plural femení itineràries)

1. Pertanyent o relatiu als camins.

Compostos i expressions

• Compostos:

1. Mesures itineràries: les que serveixen per a midar distàncies llargues, com la llegua, la milla, el quilòmetre.

Traduccions

itinerari [1] (relatiu als camins)

• Castellà: itinerario ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·ti·ne·ra·ri (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot