iuventus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /jʊˈwɛn.tuːs/
• Etimologia: De iuvenis i el sufix -tūs, cognat amb iuventās.

Nom

iuventūs m. ‎(genitiu iuventūtis)

1. (llatí clàssic) jovent

iuventus m. ‎(genitiu iuventūs)

1. (llatí vulgar) jovent

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	iuventūs	iuventūtēs
Vocatiu	iuventūs	iuventūtēs
Acusatiu	iuventūtem	iuventūtēs
Genitiu	iuventūtis	iuventūtum
Datiu	iuventūtī	iuventūtibus
Ablatiu	iuventūte	iuventūtibus

Sinònims

• iuventas