jau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒaw/, occidental /ˈd͡ʒaw/
• Rimes: -aw
• Etimologia: Interjecció: Afèresi del català antic hajau ‎(«hàgiu») amb valor d’imperatiu, del llatí habeātis ‎(«tingueu»), del verb habeō.

Interjecció

jau

1. (dialectal, en retrocés) Teniu, preneu això.

Relacionats

• jas (singular)

Verb

jau

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de jaure.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb jaure.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: uja, ujà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB