jeia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒe.jə/, occidental /ˈd͡ʒe.ja/
• Etimologia: Del català antic jaïlla, aquest del llatí jacēre ‎(«jeure»).

Nom

jeia f. ‎(plural jeies)

1. Manera d'estar ajagut.
2. Manera com algú tracta els altres.

   Té molt bona jeia.

Verb

jeia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de jeure/jaure.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de jeure/jaure.

Miscel·lània

• Síl·labes: je·ia (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC