joco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈjɔ.koː/
• Etimologia: De jocus.

Verb

jocō ‎(1a present^?), jocās ‎(2a present), jocāre ‎(infinitiu), jocāvī ‎(perfet), jocātum ‎(supí)

1. bromejar, fer juguesca

Variants

• jŏcor

Nom

jocō

1. datiu singular de jocus
2. ablatiu singular de jocus

Vegeu també

• Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press, 1879, jocō.