juste

Potser volíeu: justé

Català

Verb

juste

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de justar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb justar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb justar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb justar.

Miscel·lània

• Síl·labes: jus·te (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈjuːs.tɛ/

Adjectiu

jūste

1. vocatiu masculí singular de jūstus