kolgans

Neerlandès

• Pronúncia: ^ⓘ
• Etimologia: De kol ‎(«taca blanca al front d'un animal») i gans ‎(«oca»).

Nom

kolgans m. ‎(plural kolganzen)

1. (ornitologia) oca riallera grossa, oca cridanera, oca carablanca (Anser albifrons)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en neerlandès.
• Article corresponent a Viquiespècies.