laedo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlaj.doː/
• Etimologia: D'origen desconegut, potser de la mateixa arrel indoeuropea que va crear en grec antic el terme λίθος ‎(líthos, «pedra»); o potser de l'arrel indoeuropea que va donar en noruec antic lǫstr ‎(«dany, ferida») i en grec λαιδρός ‎(laidrós, «agosarat»).

Verb

laedō ‎(1a present^?), laedis ‎(2a present), laedere ‎(infinitiu), laesī ‎(perfet), laesum ‎(supí)

1. ferir, lesionar, atemptar

   laesa majestas

   Atemptar contra el sobirà.

2. trair, jo traeixo

   Fidem laedere.

   Trair la fe, les creences.

3. acusar

   Testis laedit Pisonem.

   Els testimonis han acusat a Pisó.

Derivats

• laesiō
• laesus
• ēlīdō
• collīdō