lapido

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: lapidò

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ɫəˈpi.ðu/, occidental /ɫaˈpi.ðo/
  • Rimes: -ido

Verb

lapido

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lapidar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb lapidar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lapidar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: la·pi·do (3)
  • Heterograma de 6 lletres (adilop)
  • Anagrames: pidola, pidolà, polida
Remove ads

Italià

Verb

lapido

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de lapidare

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈla.pɪ.doː/
  • Etimologia: De lapis («pedra»).

Verb

lapidō (1a present?), lapidās (2a present), lapidāre (infinitiu), lapidāvī (perfet), lapidātum (supí)

  1. apedregar, jo apedrego
  2. lapidar, jo lapido

Derivats

  • lapidāris
  • lapidārius
  • lapidātiō
  • lapidātor
  • lapidescō
  • lapideus
  • lapidōsus
  • lapis
  • dilapidare

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads