licitus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɪ.kɪ.tʊs/
• Etimologia: Del verb licet.

Adjectiu

licitus m., licita f., licitum n. ‎(comparatiu licitior, superlatiu licitissimus)

1. permissible
2. legal, lícit

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	licitus	licita	licitum		licitī	licitae	licita
Vocatiu	licite	licita	licitum		licitī	licitae	licita
Acusatiu	licitum	licitam	licitum		licitōs	licitās	licita
Genitiu	licitī	licitae	licitī		licitōrum	licitārum	licitōrum
Datiu	licitō	licitae	licitō		licitīs
Ablatiu	licitō	licitā	licitō		licitīs

Antònims

• illicitus

Verb

licitus

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de liceor