llaminer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʎə.miˈne/
Occidental:	nord-occidental /ʎa.miˈne/, valencià /ʎa.miˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De l’antic llaminar ‎(«llepar les femelles les seves cries»), segle XIV.

Adjectiu

llaminer m. ‎(femení llaminera, plural masculí llaminers, plural femení llamineres)

1. Que li agraden les llaminadures.
2. Que convida a menjar.
3. (eivissenc) Fi de tracte.

Sinònims

• llépol

Traduccions

Que li agraden les llaminadures

• Anglès: sweet-toothed ^(en)
• Castellà: goloso ^(es)
• Francès: gourmand ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·mi·ner (3)
• Anagrames: llimaren, renillam

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB