llanterner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʎən.tərˈne/
Occidental:	nord-occidental /ʎan.terˈne/
	valencià /ʎan.teɾˈneɾ/, /ʎan.teɾˈne/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí laternarius ‎(«encarregat de les llanternes públiques»), segle XV, posterior ampliació per llanta ‎(«llauna»).

Nom

llanterner m. ‎(plural llanterners, femení llanternera)

1. (obsolet) fanaler
2. Fabricant o venedor de llanternes.
3. (valencià, mallorquí) llauner
4. lampista

Traduccions

Fabricant de llanternes

• Castellà: linternero ^(es)
• Italià: lanternaio ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: llan·ter·ner (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB