llastre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʎas.tɾə/, occidental /ˈʎas.tɾe/
• Rimes: -astɾe
• Etimologia: Del castellà lastre.

Nom

llastre m. ‎(plural llastres)

1. (arcaisme) Forma alternativa de llast.

Verb

llastre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llastrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llastrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llastrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llastrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: llas·tre (2)
• Anagrames: artells, Artells, estrall, llestar, rastell, ratlles, ratllés, tallers, tralles, trallés

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB