llauraies

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ʎawˈɾa.jes/

Verb

llauraies

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de llaurar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [tu] llauraves.

Miscel·lània

• Síl·labes: llau·ra·ies (3)
• Anagrames: allisareu, allisàreu