llaurara

Potser volíeu: llaurarà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /ʎawˈɾa.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Verb

llaurara

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb llaurar.

   [Jo] llaurés, llauràs o llaurara.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb llaurar.

   [Ell/ella/vostè] llaurés, llauràs o llaurara.

Miscel·lània

• Síl·labes: llau·ra·ra (3)