llauravo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ʎəwˈɾa.βu/, nord-occidental /ʎawˈɾa.βo/

Verb

llauravo

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de llaurar.

   Forma col·loquial per [vosaltres/vós] llauràveu.

Miscel·lània

• Síl·labes: llau·ra·vo (3)
• Anagrama: llavorau