llauro

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: Llauró

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʎaw.ɾu/, occidental /ˈʎaw.ɾo/
  • Etimologia: De llaurar.

Verb

llauro

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llaurar.
  2. (nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llaurar.
  3. (nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llaurar.

Variants

Nom

llauro m. (plural llauros)

  1. (valencià, pejoratiu) llaurador
  2. (valencià, pejoratiu) Persona rude, rústega, un aixafaterrossos

Miscel·lània

  • Síl·labes: llau·ro (2)
  • Anagrama: rollau

Vegeu també

  • Obres de referència: DNV
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads