llenguatge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʎəŋˈɡwa.d͡ʒə/^ⓘ, occidental /ʎeŋˈɡwa.d͡ʒe/
• Rimes: -adʒe
• Etimologia: Del català antic lenguatge ja pronunciat palatalitzat, del llatí *linguāticum ‎(«manera de parlar, llenguatge»), de lingua ‎(«llengua bucal, llengua parlada»), segle XIV. Equivalent a llengua i el sufix -atge.

Nom

llenguatge m. ‎(plural llenguatges)

1. Facultat humana de comunicar-se amb un codi lingüístic compartit per una comunitat.
2. Manera d’expressar-se.
3. Terminologia pròpia d’un camp, disciplina, activitat.

Sinònims

• (facultat) idioma, llengua, parla, parlar
• (manera) estil

Compostos i expressions

• llenguatge informàtic: Cadascun del conjunt de normes i codis que permeten comunicar-se amb un sistema informàtic.
• llenguatge de programació: Llenguatge informàtic normalment representat amb paraules, símbols i números (però que també pot ser presentat per esquemes gràfics), que permet indicar a un sistema informàtic un conjunt d'instruccions a seguir, és a dir, que permet crear programes d'ordinador.

Traduccions

Facultat de comunicar-se

• Anglès: language ^(en)
• Castellà: lenguaje ^(es) m.
• Francès: langage ^(fr) m.
• Italià: linguaggio ^(it) m.
• Vietnamita: ngôn ngữ ^(vi)

Manera d’expressar-se

• Anglès: idiom ^(en)
• Castellà: lenguaje ^(es) m.
• Francès: langue ^(fr) f.
• Italià: linguaggio ^(it) m.

Terminologia pròpia

• Anglès: language ^(en)
• Castellà: lenguaje ^(es) m.
• Francès: langage ^(fr) m.
• Italià: linguaggio ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: llen·guat·ge (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat