llibant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎiˈβan/
	balear /ʎiˈbant/, /ʎiˈban/
Occidental:	nord-occidental /ʎiˈβan/
	valencià /ʎiˈbant/, /ʎiˈβan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Incerta, potser preromà o potser de l’àrab, segle XIII.

Nom

llibant m. ‎(plural llibants)

1. Corda d’espart gruixuda i resistent.

Descendents

• Castellà: libán

Traduccions

Traduccions

• Castellà: maroma ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: lli·bant (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot