lliurares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʎiwˈɾa.ɾəs/, occidental /ʎiwˈɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

lliurares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de lliurar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb lliurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lliu·ra·res (3)
• Anagrames: lliurar-se, rullaries