lliurava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎiwˈɾa.βə/, balear /ʎiwˈɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /ʎiwˈɾa.βa/
	valencià /ʎiwˈɾa.va/, /ʎiwˈɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

lliurava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de lliurar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de lliurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lliu·ra·va (3)
• Anagrames: llauravi, ullariva