Català Verb lluo Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lluir. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lluir. Miscel·lània Síl·labes: llu·o (2) Anagrames: llou (alfagrama), ulloWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads