lluo

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

lluo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lluir.
  2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lluir.

Miscel·lània

  • Síl·labes: llu·o (2)
  • Anagrames: llou (alfagrama), ullo

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads