lluu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʎuw/
• Rimes: -uw

Verb

lluu

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de lluir.
2. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lluir.
3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb lluir.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)
• Anagrama: ulul

Català antic

• Etimologia: Del llatí lūce, cognat del castellà luz i de l’italià luce.

Nom

lluu f.

1. llum

Variants

• luu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo