longeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɫuɲˈʒɛw/
	balear /ɫoɲˈʒɛw/, /ɫuɲˈʒɛw/
Occidental:	/ɫoɲˈd͡ʒɛw/

• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del llatí longeavu(m), acusatiu de longeavus. Documentat al segle XV amb ús rar, s’ha recuperat a la segona meitat del segle XX per calc del castellà longevo.

Adjectiu

longeu m. ‎(femení longeva, plural masculí longeus, plural femení longeves)

1. Que viu fins a una edat molt avançada.
2. durador

Sinònims

• envellidor

Traduccions

Traduccions

• Anglès: long-lived ^(en)
• Castellà: longevo ^(es)
• Francès: longévif ^(fr)
• Italià: longevo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: lon·geu (2)
• Heterograma de 6 lletres (eglnou)
• Anagrama: olguen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB