lud

Català antic

• Pronúncia: /ˈʎuð/
• Etimologia: De luts, del llatí lūcem.

Nom

lud f.

1. (preliterari) forma alternativa de luu

   «Per què tu deus portar aquesta palma de lud davant lo lit, e eu portaré lo seu cors ab los autres.» (Vides de sants rosselloneses , s. XIII)

   Per què tu has de portar aquesta palma de llum davant el llit, i jo portaré el seu cos amb els altres.

Vegeu també

• Coromines, Joan; et al. «DECat. V, 300a31-43». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. V: LL-NY, p. 300. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985.