luxe

Potser volíeu: luxé

Català

Verb

luxe

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de luxar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb luxar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb luxar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb luxar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lu·xe (2)
• Anagrama: xule

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈluk.se/

Americà: alt /ˈluk.s(e)/, baix /ˈluk.se/

Verb

luxe

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb luxar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb luxar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb luxar

Miscel·lània

• Síl·labes: lu·xe (2)