mactus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmak.tʊs/
• Etimologia: Potser d'un verb *magere ‎(«magnificar»).

Adjectiu

mactus m., macta f., mactum n.

1. glorificat, honorat, venerat

   «Macte hoc porco piaculo immolando esto.» (Marc Cató Censori, De Re Rustica, 139)

   Oh, déu glorificat, accepta el sacrifici d'aquest porc

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	mactus	macta	mactum		mactī	mactae	macta
Vocatiu	macte	macta	mactum		mactī	mactae	macta
Acusatiu	mactum	mactam	mactum		mactōs	mactās	macta
Genitiu	mactī	mactae	mactī		mactōrum	mactārum	mactōrum
Datiu	mactō	mactae	mactō		mactīs
Ablatiu	mactō	mactā	mactō		mactīs

Notes

Emprat gairebé exclusivament en vocatiu.