magenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /məˈʒɛŋ/
	balear /məˈʒəŋk/, /məˈʒɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /maˈʒeŋ/
	valencià /maˈd͡ʒeŋk/, /maˈd͡ʒeŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: De maig i el sufix -enc, segle XI.

Adjectiu

magenc m. ‎(femení magenca, plural masculí magencs, plural femení magenques)

1. Del mes de maig.

Derivats

• magencar

Relacionats

• marcenc, abrilenc, agostenc, setembrí, octubrer, desembral

Traduccions

Traduccions

• Italià: maggengo ^(it)

Verb

magenc

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de magencar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·genc (2)
• Heterograma de 6 lletres (acegmn)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB