magna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈmaŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /ˈmaŋ.na/, valencià /ˈmaɡ.na/

• Homòfon: magne

Nom

magna f. ‎(plural magnes)

1. Forma femenina de magne.

Miscel·lània

• Síl·labes: mag·na (2)
• Anagrama: manga

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma.ŋnaː/, /ˈma.ŋna/

Adjectiu

magnā

1. ablatiu femení singular de magnus

magna

1. nominatiu femení singular de magnus
2. nominatiu neutre plural de magnus
3. vocatiu femení singular de magnus
4. vocatiu neutre plural de magnus
5. acusatiu neutre plural de magnus